Resultats de la cerca

Influït per l’estil modernista sentimental i artificiós, s’apropà a Nietzsche en les seves visions còsmiques pròpies de l’expressionisme És autor de Der himmlische Zecher ‘El bevedor celestial’, 1909, la trilogia dramàtica Äon 1907-11, etc

Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900

La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas 1865 i Outonais 1892 L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès

Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme

Adquirí fama a partir de la seva collaboració amb The Chieftains Recuperador de la tradició celta gallega, en les seves composicions pròpies s’apropa al pop i puntualment a altres músiques d’arrel com el flamenc i el folk irlandès La seva discografia consta de tres títols A irmadade das estrelas 1996, Os amores libres 1999 i Mayo longo 2000

Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix

Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents

Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”

Autor de nombroses figuretes de terra cuita, de tema popular Piccolo pescatore , 1876 Gallera Nazionale d’Arte Moderna, Roma, i de retrats Fortuny , 1814 Museu d’Art Modern, Barcelona Es caracteritzà per un virtuosisme tècnic al servei d’un anecdotisme detallista després d’una forta crisi mental s’apropà a l’estil hellenístic 1909 Immensament admirat al seu temps, hom l’anomenava il Dante della scultura

Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí Relacionat amb l' escola de Barbizon , el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme