Resultats de la cerca

Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les…

Membre del Club Tiro al Pichón de Barcelona, s’inicià en la pràctica del tir al plat l’any 1960 Guanyà la Copa d’Espanya de tir al plat en fossat olímpic 1962, 1963, 1966, 1969 i el Campionat Internacional d’Espanya de tir al plat 1968 També guanyà el Campionat de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions Disputà la prova de tir al plat als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 S’inicià en la vela el 1972, i competí amb el RCN Barcelona i CN El Masnou Ha estat durant quatre dècades armador de diversos velers anomenats Bribón , amb els quals ha participat com a tripulant en nombroses…

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319 Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller 1334 i, entre altres, el lloc de Giba 1336, que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília

Fou promotor de la Copa del Rei a Palma, president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i president del Club Nàutic de Barcelona, entre altres càrrecs Des del 1988 fou l’armador de diferents embarcacions amb el nom d’ Azur de Puig Rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Vela 2007

Vinculat al CN Arenys de Mar, fou campió de Catalunya Classe I 1988 amb l’ Splash , i d’IMS-Regata 2000 En l’àmbit estatal, guanyà la Copa del Rei 2010, el Campionat d’Espanya 2010 i el Trofeu Comte de Godó 2009, 2010, amb el vaixell Rats on Fire Disputà la regata en solitari Mare Nostrum 1999 i un Campionat del Món SWAN 45 2009 El 2010 rebé la distinció de Millor Armador d’Espanya

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys

El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica catalana en…