Resultats de la cerca

Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1994, és un destacat especialista en arqueologia urbana Des del 1981 ha estat arqueòleg de l’ajuntament de València, la Secció d’Arqueologia del qual dirigeix des del 2003 De les seves nombroses publicacions, cal esmentar La fundació de València 1998, Las termas romanas de l’Almoina 1999, L’Almoina el nacimiento de la Valencia cristiana 1999, L’Almoina de la fundación a los orígenes del cristianismo 1999, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno 2000, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania 2002

Es llicencià a la Universitat de València i és doctor en arqueologia i prehistòria per la Universitat de Barcelona 1993 Ha estat arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i des del 2002 és conservador del Museu de Belles Arts d’aquesta institució Ha desenvolupat una intensa tasca de recerca sobre l’edat del ferro i la cultura ibèrica a les comarques septentrionals del País Valencià, on ha realitzat nombroses excavacions i treballs de prospecció Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig de la…

Fou cap del partit conservador a la vall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en arqueologia i fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera fou també professor de l’Escola d’Estiu d’aquesta universitat Com a arqueòleg, féu el seu primer treball per a l’ajuntament de Pineda de Mar, un estudi de l’aqüeducte romà posteriorment, en publicà el llibre El acueducto romano de Pineda Dedicat a la política, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya Participà com a voluntari en la Guerra Civil, amb el grau de tinent Exiliat a França, residí en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus…

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i…

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid 1954-81 i…

Llicenciat en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona, treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i ha dirigit excavacions en poblats ibèrics, villes romanes i edificis civils, militars i religiosos d’èpoques diverses, sobre els quals ha publicat articles i monografies Com a escriptor, ha participat en obres collectives vinculades a les comarques de la Franja de Ponent, com ara els reculls de narracions L ’ arbreda ebrenca 2010 i El tren de la Val de Zafán 2011, i l’antologia poètica Poesia de frontera…

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas…

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…