Resultats de la cerca

Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona L’any 1958 es presentà individualment a Palamós, des d’aleshores ha participat amb regularitat en exposicions arreu de Catalunya, Madrid, França, Països Baixos i Santo Domingo En la seva obra destaquen els temes paisatgístics, les marines i les escenes de carrer, especialment de l’Empordà, Osona, Barcelona i Mallorca

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”

En són conservades vuit cantigues d’amic, deu d’amor i una tençó Representa la més pura tradició lírica galaica, d’arrel popular

Els seus Contos do tio Joaquim 1861, impregnats d’una malenconia sentenciosa d’arrel popular, són una de les obres més llegides de la literatura portuguesa del s XIX

El seu estil és encara, estructuralment, gòtic, però la decoració és renaixentista, d’arrel francesa claustre de San Zoilo, a Carrión de los Condes, 1537 sagristia de San Marcos, a Lleó, 1549

Es llicencià en dret i publicà poesia, d’arrel popular Traduí al català Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic Fou actiu una gran part de la seva vida a Sevilla, Còrdova i Cadis, on pintà les seves obres principals, de temàtica costumista i d’arrel romàntica

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica o de to festiu, com El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894, Ànimes perdudes 1908 i Botifarres dolces 1906

Conreà una poesia sensitiva i trista, d’arrel religiosa i forma tradicional, que reflecteix una idealització del món camperol De la seva obra, amplíssima, es destaquen els llibres Alma religiosa 1910, Verbo ser e verbo amar 1926 i els sonets de Saudade nossa 1944