Resultats de la cerca

Es formà a la secció d’halterofília de l’Associació Esportiva Escolar Milà i Fontanals Aconseguí el rècord català júnior en categoria de 75 kg en l’especialitat d’arrencada aixecant 52,5 kg 1998, en la de dos temps aixecant 63 kg 1999, i en total amb una marca de 112,5 kg 1999 En categoria sènior aconseguí el rècord català de 75 kg en arrencada amb un aixecament de 52,5 kg 1998 La temporada 1999-2000 passà al Club d’Halterofília de Barcelona Aconseguí el rècord català de 75 kg en la modalitat de dos temps amb un aixecament de 65 kg 2000 i el rècord total amb 117,5 kg…

La seva carrera esportiva transcorregué al Club de Peses de Terrassa Com a júnior aconseguí els rècords de Catalunya d’aixecament en dos temps, en la categoria de fins a 48 kg de pes, amb una marca de 55 kg 2000, i l’altre en arrencada, en la categoria de menys de 53 kg, amb 50,5 kg 2001 En edat sènior, dins de la categoria de fins a 48 kg, l’any 2003 establí els rècords de Catalunya de totes les modalitats en aixecar 50 kg en arrencada i 62,5 kg en dos temps, per un global de 112,5 kg El mateix any participà en el Campionat d’Espanya per federacions i en la Copa de…

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG En la categoria de 77 kg, l’any 2005 disputà el Campionat del Món i els Jocs Mediterranis Guanyà la medalla d’or d’arrencada en la darrera competició

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya Disputà amb el Futbol Club Barcelona el que està considerat el partit d’arrencada del futbol femení català, al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles 1970 Jugava de davantera i fou l’ànima de l’equip blaugrana, anomenat aleshores Penya Femenina Barcelonista

Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

S’inicià amb l’AE Salt i guanyà diversos campionats catalans i estatals en categories inferiors El 2002 fitxà pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí En l’àmbit absolut, fou campió de Catalunya en les categories de menys de 56 kg 2000, 2003 i menys de 62 kg 2005-08, 2010, i subcampió d’Espanya de les mateixes 2003, 2007 respectivament Establí el rècord català en la primera categoria amb una marca de 95 kg en arrencada i 205 en total olímpic Formà part de la selecció catalana d’halterofília

Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea

Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…

Fou coneguda sobretot per l’èxit sorprenent de la seva primera novella Bonjour tristesse 1954, de temàtica amorosa i que suscità polèmica per la sensualitat explícita de certes descripcions Aquesta primera obra fou el punt d’arrencada d’una prolífica obra novellística vital i inconformista, reflex sovint d’una vida tumultuosa i marcada pels escàndols i per addiccions diverses Un certain sourire 1956, Dans un mois, dans un an 1957, Aimez-vous Brahms 1959, Les merveilleux nuages 1961, La Chamade 1965, Un peu de soleil dans l’eau froide 1969, Des bleus à l’âme 1972, Le lit défait 1977, Il fait…