Resultats de la cerca

El 1836 inventà un procediment per a descobrir l’arsènic en el cos en casos d’emmetzinament, conegut com a assaig de Marsh , d’un gran interès en medicina legal

Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona 1853 i d’història de la farmàcia a la de Madrid 1859, és autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre botànica i aigües minerals

Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

Installat als EUA, ha estat el galant per antonomàsia de la comèdia nord-americana nascuda amb el cinema sonor Ha actuat a She Done Him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Topper 1937, Arsenic and Old Lace 1944, Night and Day 1946, To Catch a Thief 1955, Indiscreet 1958, Operation Petticoat 1959, Father Goose 1964 i Walk, don't Run 1966 El 1969 li fou concedit un Oscar honorífic pel conjunt de la seva obra

Treballà a Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA A partir del celebrat paper com a assassí psicòpata a M-Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M-Una ciutat cerca un assassí’, 1931, de F Lang, interpretà personatges tortuosos i patològics, aprofitant el seu especial aspecte físic i les seves qualitats dramàtiques The Man Who Knew Too Much , 1934, d’A Hitchcock Crime and Punishment , 1935, de J von Sternberg The Maltese Falcon , 1941, de J Huston Casablanca , 1942, de M Curtiz Arsenic and Old Lace , 1944, de F Capra Beat the Devil , 1953, de J Huston 20 000 Leagues Under the Sea , 1955, de R…

Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran quantitat d’…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Trajectòria teatral Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq 1974-76 Fou membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on participà en la major part dels muntatges una quarantena, entre els anys 1976 i 2000 Fou notable la seva actuació en La Bella Helena 1979, de J Offenbach i P Hacks, dirigida per Pere Planella El balcó 1980, de J Genet  Al vostre gust 1983, de W Shakespeare  Una jornada particular 1984, d’E Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats  La senyoreta…