Resultats de la cerca

Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et…

Estudià teologia a Harvard i fou ministre de l’Església Unitària a Boston, però se'n separà aviat 1832 per motius de consciència Es traslladà a Concord, on estudià Kant i, influït també per Carlyle, Wordsworth i Coleridge, els quals havia conegut a Anglaterra 1832-33, es féu capdavanter de l’idealisme transcendental nord-americà N'és expressió la seva obra Nature 1836, on proclama la necessitat de viure segons l’esperit i en relació mística amb l’ànima del món, manifestada en la bellesa de la natura i en la incondicionalitat del comportament moral Ametòdic i asistemàtic, el seu…

Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la dualitat de l’ànima…

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…