Resultats de la cerca

Proclamat rei pels seus súbdits, arribà al nord d’Itàlia, però fou refusat per Estilicó Retirat a la Pannònia, atacà novament Itàlia i arribà fins a Roma 408, que saquejà 410 S'adreçà al sud d’Itàlia, potser amb la intenció de passar a l’Àfrica, però morí pel camí

Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander Fou canonge d’Ourense i de Santiago 1806 i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo , per la qual fou condemnat Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Illustració defensà l’ús de la llengua…

Ensenyà teologia a València i a Girona En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova

Atacà la moral i les institucions vigents amb truculència abrandada És autor de Champavert 1833 i Madame Putiphar 1839

Atacà els catalans de Grècia, s’apoderà del ducat d’Atenes 1388 i del de Neopàtria 1390 Conquerí tot el nord-est del Peloponès

Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme

De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…

Religiós franciscà descalç 1719, és autor d’una Historia civil de España desde el año 1700 hasta el de 1733 Madrid 1740-44, on ataca persones molt pròximes a Felip V

Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid Fou fet presoner i afusellat

Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762