Resultats de la cerca

Bé que la seva personalitat històrica és molt confusa, sembla força segur que fugí de la invasió sarraïna i obtingué, per a dur-ne a terme la fundació, un precepte d’immunitat de l’emperador

Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre

S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia

El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un retorn a la fe…

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…