Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Arctinos de Milet
Literatura
Poeta grec.
Li han estat atribuïts l’ Etiòpida i La destrucció d’Ílion , poemes èpics que expliquen el setge de Troia des del punt on s’atura la Ilíada
Radama II de Madagascar
Història
Rei de Madagascar (1861-63).
Fill de la reina Ranavalona I, obrí l’illa a la influència europea Tornà el port d’Imerina al comerç amb les potències colonials i aturà les persecucions contra els cristians Una reacció dels aristòcrates hovas contra la seva política de reformes i prooccidental motivà el seu assassinat
Ranavalona I de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1828-61).
Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus
Constantí II d’Escòcia
Història
Rei escocès d’Albany (900-943).
Fill de Kenneth I, succeí el seu cosí Donald VI El 904 aturà l’avanç escandinau Aliat posteriorment amb els danesos de Northumbria, atacà els anglosaxons que envaïren Escòcia 934 La mort del rei anglosaxó Athelstan servà, però, el seu regne Abdicà la corona en el seu fill Malcolm I, i es retirà en un convent
Dagobert I
Història
Rei merovingi (623-639).
Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638
Max-Jacob Friedländer
Art
Teòric i historiador alemany de l’art.
Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest Von Eyck bis Bruegel ‘D’Eyck a Bruegel’, 1921, Altniederländische Malerei ‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37
Eric Lewinski von Manstein
Història
Militar
Militar alemany.
Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries
Felip V de França
Història
Rei de França (1316-22) i de Navarra (Felip II, 1316-22).
Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera
Maurici
Història
Emperador d’Orient (582-602).
Combaté els perses a Constantina 581, i gràcies a la seva victòria, Tiberi II l’escollí com a gendre i successor Reorganitzà l’administració de l’Imperi i creà els exarcats d’Àfrica i d’Itàlia preludi de la gran reforma dels temes durant el segle VII Protegí les fronteres de Bizanci contra els perses 583-91 i els moros que s’havien insurgit a l’Àfrica 587 També defensà Itàlia contra els longobards, i aturà els àvars i els eslaus a la frontera dels Balcans Malgrat això, no pogué vèncer el descontentament de l’exèrcit, que nomenà emperador el centurió Focas Fou assassinat, juntament amb els…
Ptolemeu VI
Història
Rei d’Egipte (181-145).
Fill de Ptolemeu V Aprofitant la seva minoria, Antíoc IV envaí Egipte 170 aC, l’empresonà i féu elegir el seu germà Ptolemeu VIII Roma aturà una nova invasió d’Antíoc 168 aC i intervingué decididament enemistant ambdós germans i atribuint la Cirenaica al seu fill Ptolemeu VII El Filomètor, en la seva política a la Celesíria, destronà el selèucida Demetri I per posar en el seu lloc Alexandre Balas 152 aC, al qual s’oposà ben aviat Trobà la mort en la lluita prop d’Antioquia 145 aC El succeí Ptolemeu VII , dit Neofilopàtor 162 aC — 144 aC, que fou assassinat al cap d’un any pel seu oncle…