Resultats de la cerca

Estudià magisteri i, tot just complerts els vint anys, el 1899, inicià la seva tasca com a mestra a l’Escola d’Avinyonet Es dedicà a l’ensenyament de nens i nenes d’aquest municipi fins el 1950 Partidària d’una escola regida per la disciplina, impartia les classes en castellà, de mètode memorístic i amb una forta influència de la doctrina cristiana Pels seus cinquanta anys de dedicació a l’Escola d’Avinyonet, li fou concedit el títol de filla adoptiva del poble

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…

Deixeble de JMassià, BKatone i YMenuhin Es presentà com a solista al Palau de la Música Catalana el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms Ha estat premiat en els concursos Carl Flesch 1972, JThibaud 1975 i Reina Elisabeth 1976 El 1972 interpretà amb Yehudi Menuhin el Doble concert de Bach en el Festival de Londres L’any 1989 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, succeint Juan José Olives 1986-1988 i Joan Pàmies 1988

De jove es traslladà a Olesa de Bonesvalls Alt Penedès, on es casà el 1921 i construí casa seva, anomenada cal Cacauero 1925 amb motiu del sobrenom que rebia de jove En aquesta població prosperà primer en el negoci de la calç, que transportava a altres poblacions Posteriorment entrà també en el sector forestal Es guanyà un gran reconeixement per la seva honestedat, tant en el tracte amb els clients com amb els treballadors El 1932 inicià la construcció de les Voltes actual biblioteca, on installà el magatzem de l’empresa Regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, en iniciar-se la Guerra…

Deixeble de Ramon Reig El 1947 exposà per primer cop en exposicions collectives a les galeries Fortuny de Figueres i a El Jardín de Barcelona, i des del 1950 feu en aquesta mateixa sala exposicions individuals de manera regular Amic del pintor Josep Bonaterra, en fou deixeble Influït pel poeta Carles Fages de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista Fou el creador i primer director de l’Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc 1961 Guanyà diversos premis el de Tossa…

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628

Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i…