Resultats de la cerca

Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes

Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

Llicenciat a Barcelona el 1939 cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar 1949 i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucellosi 1959 Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1969, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1977, és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp de les diagnosis serològiques, la diagnosi bacteriana i les resistències en el tractament amb antibiòtic

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…