Resultats de la cerca

Dirigí el laboratori de bacteriologia de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Fou professor de bacteriologia als cursos de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1918-24 A partir del 1930 dirigí els laboratoris de l’Hospital de Sant Pau, i hi fundà i dirigí el servei de transfusions de sang 1936 Publicà nombrosos treballs de l’especialitat

Professor d’higiene a Roma, s’especialitzà en bacteriologia i descobrí el bacil que duu el seu nom Investigà també l’allèrgia hemorràgica

Estudià bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal El 1906 fundà la “Revista Pasteur”, que transformà 1907 en “Revista Veterinaria de España” Publicà un Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, fita important dins la veterinària del seu temps

Dedicat a l’estudi de la bacteriologia, descobrí el Staphylococcus epidermidis albus , i investigà la seva relació amb les ferides infectades Descobrí l’agent causant de la gangrena gasosa Clostridium welchii Fou un dels fundadors de la Johns Hopkins Medical School i un introductor de la medicina científica als EUA

L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia

Els seus estudis sobre microorganismes bastiren els fonaments per a la creació d’una bacteriologia i d’una protozoologia sistemàtiques La seva obra més important, Die Infusionsthierchen als vollkommene Organismen 1838, és un intent, parcialment reeixit, d’establir una classificació sistemàtica dels microorganismes similar a l’efectuada per Linné per a les plantes i els animals superiors

Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona

Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag  amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold  i Gregory Paul Winter

Deixeble de Robert Koch, dirigí les seves investigacions cap als camps de la bacteriologia i de l’anatomia patològica Descobrí les causes productores del beri-beri, estudis que forniren les bases per al descobriment d’una sèrie de vitamines i la comprensió del caràcter de les malalties degudes a deficiències en la nutrició El 1929 compartí el premi Nobel de medicina amb sir Frederick Hopkins per les seves investigacions sobre vitamines

Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica 1826 i de la primera traqueotomia per crup diftèric 1825, i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals 1829 Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses 1855