Resultats de la cerca

Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel maig del 1714 comandà un…

S'oferí a lluitar a favor de la ciutat quan aquesta decidí de continuar la resistència 1713 i fou nomenat capità del regiment de la generalitat Morí defensant el baluard de Santa Clara agost del 1714

Fou lloctinent general de Catalunya 1669-73, durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat

Veguer de Vic 1702-05 Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles 1705 Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14 Morí defensant el baluard de Santa Clara

Fou director de l’obra de les muralles de la vila d’Eivissa D’allí anà a Maó 1555, on dirigí les obres del castell anomenat més tard de Sant Felip De Maó passà a Barcelona, on continuà les obres del baluard de les Drassanes

Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal Milità en el bàndol austriacista Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria Ferit al baluard de Santa Clara agost de 1714, en acabar el setge, s’exilià a Viena

Era assessor jurídic del governador de Catalunya El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec 1706 i li concedí el privilegi de cavaller 1706 Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’AFde Berenguer Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia

El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

Militar francès que lluità a Flandes contra els francesos durant la guerra de la lliga d’Augsburg, i a favor de Felip V de Castella contra els aliats a Ramillies, Oudenaarde i Malplaquet 1709 en la guerra de Successió Prengué part en el setge de Barcelona amb el grau de coronel i penetrà a la ciutat pel baluard de llevant l’11 de setembre de 1714 Participà en la presa de Mallorca 1715 i de Sardenya 1718 i, més tard, en la d’Orà i en la batalla de Bitonto 1734, que assegurà la corona de les Dues Sicílies per a Carles de Borbó, fill de Felip V Fou recompensat amb el marquesat de…