Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Melcior de Gualbes
Literatura catalana
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia
Melcior de Gualbes
Història
Literatura
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló
Bonaventura Fornaguera
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador, el més destacat d’una família d’argenters barcelonins.
El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní
Sebastià Junyent i Sans
Pintura
Pintor i crític d’art, net de Sebastià Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins.
Es formà a Llotja amb Antoni Caba, i exposà a la Sala Parés el 1889 havia ja guanyat una beca per a París 1888-92 Participà en les exposicions generals barcelonines dels anys 1894, 1896 i 1898 Casat el 1900, tornà a París, on fou el primer a rebre i orientar Picasso en el seu primer viatge Visità Venècia El 1903 feu l’exposició més ambiciosa Tornà a exposar el 1904 i el 1905 Aquest any la mort del seu fill gran li fou un trauma que ja no superà morí a l’Institut Frenopàtic de les Corts al cap de tres anys Home constantment inquiet, partí d’un realisme dins l’estil de l’escola d’Olot 1889…
Emili Josep Orellana
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Fill de Francisco José Orellana, dirigí els diaris barcelonins Diario Mercantil i Diario del Comercio Escriví una Historia popular de la marina de guerra española 1886
Francesc Fàbregas Mas

Francesc Fàbregas Mas
Arxiu RACC
Automobilisme
Pioner i promotor de l’automobilisme a Catalunya.
Fou un dels primer barcelonins a tenir cotxe, cosa que el portà a ser un dels socis fundadors del Reial Automòbil Club de Catalunya, entitat que presidí 1913-18
Marcús
Història
Ciutadà barceloní.
Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins
Francesc Costa i Carrera
Música
Violinista.
Fou deixeble d’Alfred Marchot, a Brusselles Féu concerts a Europa, Àfrica i Amèrica, sol o amb orquestra, i esdevingué una figura popular en els medis artístics barcelonins, especialment en el Cercle Artístic Fou professor de violí de l’Escola Municipal de Barcelona
Ramon Barbens
Boxa
Boxejador.
Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia
Pere de Cardonets
Història
Oficial de la cort de Pere III de Catalunya-Aragó.
Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d’argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina