Resultats de la cerca

Autodidacte, el 1917 conegué l’escultor Juan Cristóbal, que orientà la seva vocació Féu un realisme robust i esquemàtic, sovint tenyit d’un cert Romanticisme És autor de la tomba de Pablo Iglesias 1935, a Madrid, i de molts busts, entre els quals el del seu amic Antonio Machado 1926, a Segòvia Morí com a combatent republicà en la guerra civil de 1936-39

Treballà directament el marbre, la pedra i la fusta La seva obra, sovint de temàtica popular, respon a un realisme esquemàtic relacionat amb Meštrović, i hom la considera precursora de l’escultura pura a Galícia

Format a les universitats de Barcelona i de París Sorbona, desenvolupa la major part de la seva activitat a França Fou professor de la Sorbona i des del 1980 és catedràtic de la Universitat de Rennes Bretanya Ha fet aportacions en el camp de la musivària romana i medieval Els mosaics de paviment medievals a França tesi doctoral, 1978, Les mosaïques romaines et médiévales de la région Laietana 1978, Els mosaics de paviment medievals a Catalunya 1979 Té també treballs d’investigació referents a l’arquitectura o a la pintura La catedral romànica de Vic 1979, L’art preromànic a Catalunya 1980 i…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de…

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura dels mig…

Enemic dels francesos i partidari de la Casa d’Aragó, compongué un planh a la mort del vescomte Barral dels Baus 1268, que havia animat una lliga contra Carles d’Anjou

S'inicià en l’escultura a Madrid 1927, amb Juan Cristóbal i Emiliano Barral, i tornà a Santiago el 1930 Partint d’un realisme esquemàtic, evolucionà vers un classicisme robust, fruit de l’admiració per Maillol Olimpíada , 1937 La seva obra més important és el Monument a Barcelona 1941 Ha conreat el retrat i ha estat mestre d’escultors

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’Estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània com Julio Llamazares i Antonio Muñoz Molina Com a escriptor, fou el precursor de la novella negra a l’Estat espanyol amb l’obra El inocente , guanyadora del premi Simeon 1953 També publicà, entre d’altres, La tarde premi Ciutat de Barcelona 1955, Ana y los niños 1959 i El ayudante del verdugo 1977