Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Fernando Meirelles
Cinematografia
Director de cinema brasiler.
Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a quatre Òscars Posteriorment…
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i…
Jofré d’Estrasburg
Literatura alemanya
Poeta en llengua alemanya.
És autor del poema inacabat Tristan und Isolde ~1210, basat en el poema francès del clergue anglonormand Thomas
Béroul
Literatura
Trobador normand.
Autor d’un Tristany , del qual només és conservada una part 4485 versos El poema és basat segurament en un text primitiu perdut
Vicent Lluch i Tamarit
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Féu el curtmetratge Concierto en el Prado i els llargsmetratges La espera 1956 i Laia 1970, aquest basat en la novella de Salvador Espriu
Masuccio Salernitano
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor Tommaso Guardati.
La seva obra principal és el Novellino 1476, recull de cinquanta narracions, imitació del Decameró i basat també en temes populars, esdeveniments contemporanis i obres humanístiques, d’un to satíric i polèmic
Juan Pablo Bonet
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog.
Precursor en l’educació dels sordmuts Escriví Reducción de las letras y arte para enseñar a hablar a los mudos 1620, on exposa un mètode basat en la lectura labial, d’ús actual
Giovanni Morelli
Art
Historiador de l’art.
Format a Alemanya, posà en pràctica un mètode d’anàlisi formal de l’obra d’art basat en l’observació i en la comparació dels detalls, que és utilitzat, sobretot, per a fonamentar atribucions
Josep Maria Porta i Missé
Pintura
Pintor.
Feu seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme És fill del dibuixant i illustrador Josep Porta i Galobar Berga 1888 — Barcelona 1958, que fou collaborador de Simplizissimus i Lüstiger Blatte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina