Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Hans von Mangoldt
Economia
Economista alemany.
Elaborà una nova formulació de la teoria del benefici dins l’enfocament marginalista, així com de l’explicació de la renda Obres principals Die Lehre vom Unternehmengewinn ‘Teoria del benefici de l’empresari’, 1855 i Grundriss der Volkswirtschaftslehre ‘Fonaments d’economia política’, 1863
Jaume Amat de Palou i Pont
Pintura
Economia
Economista, pintor i comerciant.
Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada…
Álvaro Alonso Barba
Cristianisme
Eclesiàstic i metal·lúrgic castellà.
Visqué a les Índies Potosí, Orur, Chuquisaca, on governà diverses parròquies Descobrí i introduí l’amalgamació en calent anomenada de cazo Escriví Arte de los metales Madrid, 1640, traduït a diversos idiomes, on codificà i sistematitzà els coneixements del seu temps sobre el benefici de l’or i de l’argent
Josep Plana i Castillon
Cristianisme
Bisbe.
Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777
Louis Édouard Bouet-Villaumez
Història
Comte de Bouet-Villaumez.
Vicealmirall i colonitzador francès Governador del Senegal 1842-44, expandí les factories comercials del litoral fins al Gabon i obrí el comerç de l’oli industrial en benefici de Marsella i Bordeus Participà en la Guerra de Crimea 1845-55 i en la Francoprussiana 1870 És autor de Description nautique des côtes de l’Afrique Occidentale
Gregori Ridaura i Peres
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable
Pere Reiner
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773 Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum , molt utilitzada i lloada per Puiggarí Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després
Oliba de Besora
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1009-13).
Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina