Resultats de la cerca

Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram

Estudiós de la sistemàtica i els cicles biològics de diferents grups d’algues Els seus estudis sobre la flora ficològica del litoral de les Alberes realitzats fonamentalment entre el 1926 i el 1935, però publicats entre el 1937 i el 1942 constitueixen una de les aportacions més importants per al coneixement de les algues de les costes catalanes

Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà les primeres vacunes per a combatre la bronquitis infecciosa de les galliformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina Fou director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i collaborà en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

Ha fet estudis i experiments sobre diferents fenòmens biològics relacionats amb la genètica, com ara la partenogènesi i la producció de mutacions artificials Ha escrit obres de divulgació i de síntesi que han tingut un extens ressò, com és ara La formation de l’être, L’évolution des espèces, La genèse de la vie, Esquisse d’une histoire de la biologie i La biologie et l’avenir humain

Estudià a la Universitat de Pittsburgh, on es doctorà el 1920 Exercí tota la seva carrera a la Mayo Clinic de la qual també fou professor Les seves investigacions se centraren en les malalties reumàtiques fins a descobrir-ne els efectes terapèutics de la cortisona El 1950 rebé el premi Nobel de medicina juntament amb EC Kendall i T Reichstein pels seus descobriments relatius a l’hormona suprarenal, la seva estructura i els seus efectes biològics

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

A París estudià a l’Académie Ranson 1931-38 El seu treball s’orientà cap a la decoració monumental vitralls per a l’església de Baccarat, Senyal 1955 en acer inoxidable per a una siderúrgia francesa, elements decoratius 1963 per a l’ORTF a París Interessat pels fenòmens biològics, feu escultures molt suggestives entre humanes i vegetals En els darrers temps fou autor peces que es basen en la diagonal, tractant de treballar les possibilitats de contacte d’uns volums en relació amb la terra on descansen Formà un taller d’escultura a Meudon, EUA

Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social…

Secretària de l’institut psicoanalític de Berlín, l’any 1932 anà als EUA, on el 1941, després d’abandonar l’ortodòxia freudiana, fundà l’institut americà de psicoanàlisi Representant de l’anomenada escola psicoanalista culturalista, accentuà la importància dels conflictes culturals en la formació de les neurosis, tot menysvalorant els factors biològics i històrics Revisà els postulats de la psicoanàlisi sobre la psicologia femenina i afirmà que la dona en realitat no enveja el penis sinó la posició superior de l’home en la societat Entre d’altres obres, publicà The Neurotic…