Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Fou pensionada a Roma per l’Acadèmia de Sant Jordi 1886-87 i 1887-88 Fou professora auxiliar de l’escola de Llotja de Barcelona Vídua del pintor Francesc Guasch i Homs, llegà els seus béns 1929 a l’escola de Llotja instituint la Fundació Guasch-Coranty

Realitzà films de tots els gèneres, sobretot d’aventures — The Dawn Patrol 1930, Only Angels have Wings 1939, Hatari 1961— i comèdies — Gentlemen Prefer Blondes 1953 i Man's Favourite Sport 1963— Ha dirigit, a més, Scarface 1932, Sergeant York 1941, Red River 1948, Río Bravo 1958 i Eldorado 1966 Li fou concedit per l’acadèmia de Hollywood l’Oscar especial del 1974 pel conjunt de la seva tasca cinematogràfica

Estudià enginyeria civil i sociologia El 1988, al Saló del Llibre de París, rebé el premi Gutenberg i és considerat el novellista francès més internacional La seva obra, influïda per les novelles d’aventures, policíaques i d’espionatge, construeix una intensa geografia humana Le méridien de Greenwich  1979, Cherokee 1983, premi Médicis,  L’équipée malaise 1987, L’occupation des sols 1988,  Lac 1989, European Literary Prize,  Nous trois 1992,  Les grandes blondes  1995,  Un an 1997, Je m’en vais premi Goncourt 1999, Jerôme Lindon 2001,  Au piano 2003, Ravel 2006, premi François-…

Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l’alta…

Treballà primer com a model i posteriorment cursà estudis de teatre L’any 1941 rodà la seva primera pellícula, The Outlaw , sota la direcció de Howard Hughes, que no fou estrenada fins dos anys més tard a causa dels problemes amb la censura, que considerava d’un erotisme massa explícit algunes seqüències que protagonitzà Gràcies al seu físic espectacular, però, la pellícula esdevingué un èxit de taquilla Convertida en sex-symbol , posteriorment protagonitzà Young Widow 1946, d’Edwin L Marin, His Kind of Woman 1951, de John Farrow, Las Vegas 1952, de Robert Stevenson, Gentlemen Prefer …

Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…