Resultats de la cerca

Jugà de davanter al CP l’Hospitalet i després a la UE Horta, i la temporada 1998-99 debutà a la divisió d’honor amb el CP Areces asturià A partir d’aquí jugà onze temporades seguides més a la màxima categoria quatre al CP Vilafranca, dues al CE Noia, quatre al CP Vilanova i una de nou al CP Vilafranca, fins que el 2010 fitxà pel CP Monjos de Primera Divisió Amb el Vilanova guanyà una Copa CERS 2007

Competeix en la classe B3 Des de l’any 2003 ha participat en diversos campionats del món en les especialitats general, general supergegant, general eslàlom, general eslàlom gegant, general supercombinada i general descens Competí als Jocs Paralímpics de Torí 2006 i de Vancouver 2010

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Ha publicat diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993  1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’…

Autor de novelles historicollegendàries Excellí en els contes infantils, com Feuer im Nebel ‘Foc en la boira’, 1940

És autor d’obres teatrals, com Una boira 1908 i Quan les arrels han mort 1910, i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança Traduí Conte d’hivern , de Shakespeare 1909, i collaborà en diverses revistes de tema polític o teatral, com Cu-cut , La Tralla , De Tots Colors , Talia , Teatre Català , etc Era pare de Pere Calders i Rossinyol

En narrativa ha publicat Cercles premi Vila d’Ascó de narrativa 2003 i les novelles El crit de l’esparver 1995, premi Universitat de Lleida de novella històrica, La dansada 1996, Paisatge amb boira 1998 i Collita de foc 2007, premi Vila d’Ascó de narrativa 2006 També ha conreat la poesia amb Palau d’absències 1993, premi Caterina Albert i Paradís 1991

Collaborà a La Renaixença , La Veu de Montserrat , etc, i obtingué nombrosos premis La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat destaquen sobretot Simfonies poemàtiques 1898, La nit a Montgrony 1905, la miscellània Lo trobador català 1892, que ha tingut més de 20 edicions, el recull Boira i sol 1900 i les obres de teatre Gent de platja 1902 i La gallarda Roser 1902

Treballà al Cavendish Laboratory i fou professor a Cambridge Estudià els nuclis de condensació, els ions, l’electricitat atmosfèrica, la radiació còsmica, els raigs X i els γ El 1912 donà a conèixer la seva cambra de boira , coneguda amb el seu nom i destinada a l’estudi de les trajectòries de partícules carregades El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de física, compartit amb AHCompton