Resultats de la cerca

Alumne d’A Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M Barbi i M Casella Fou professor a la Universitat de Pàdua 1953-2004, vicepresident 1972-95 i president 1995-95 de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam 1968-72 Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excellí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar Cal destacar les obres  Boccaccio medievale 1956…

Arquitecte de la Casa de Loreto, treballà també a Assís i a Roma Escriví un Manuale di architettura 1629

Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

Germanastre de Husayn, a la mort d’aquest 680 fou elegit imam i maḥdī per la branca extremista del xiisme

Era net de Tsewangrabtan, el cap dels oirats, i es rebellà contra el descendent legítim, Tsewangdorxi Els xinesos l’ajudaren militarment, i després de la victòria l’installaren al tron 1755 Es rebellà tot seguit contra la sobirania manxú, i els xinesos enviaren dues expedicions de càstig la primera, comandada pel general Zhao Hui, comportà la derrota i la mort d’Amursana 1757 Seguí una dràstica repressió que anorreà definitivament el poder dels oirats al cor d’Àsia Alguns supervivents es refugiaren a Rússia entre els calmucs parents de raça Entre les nombroses narracions en llengua calmuc…

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor

La seva obra principal, The Golden Bough ‘La branca d’or’, 1890-1915, en dotze volums, intenta de lligar l’existència i el contingut de les religions amb el folklore dels pobles que les practiquen

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III