Resultats de la cerca

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…

L’any 1986 fundà l’ editorial Bromera , el creixement de la qual li permeté dedicar-s’hi en exclusiva Amb la novella Romànica ficció 1985, aconseguí el premi Constantí Llombart dels premis Ciutat de València, a la qual seguí el recull de contes Tirar les cartes 1986, i la novella La claredat incerta de l’alba 1989 —novament premi Constantí Llombart— Després ha publicat obres adreçades a un públic més jove, com Un segrest per tot el morro 1989, premi Enric Valor de narrativa juvenil 1988, Tereseta la bruixeta 1991, premi Folch i Torres, Moguda a la biblioteca 1992 i De cine,…

Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles   Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001,   Les ratlles de la vida  2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008, dins del…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes visuals Jocs…

Vida i obra Docent de professió, es donà a conèixer com a poeta en l’antologia Carn fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, premi Crítica del País Valencià 1985, Navegant obscur 1987 i El desert 2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona el 1982 L’any 1988 aparegué Produccions…

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li valgué el…

Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora Collaboradora de revistes i diaris Faristol , Saó , Clij , Camacuc , Levante , El País , etc, com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany , amb títols com La paraula és una aventura 1981, Ma casa 1985, La domadora de somnis 1990, Papers secrets 1991, David està…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…