Resultats de la cerca

Com molts poetes del seu temps, cercà la protecció d’un monarca primer la de Hieró II de Siracusa, tema del seu idilli XVI, però, com que no aconseguí aquest ajut, s’adreçà al rei Ptolemeu d’Egipte —segurament el segon rei d’aquest nom—, atret per la fama de liberal que tenia En un poema on lloa la grandesa del monarca, Teòcrit aprofita l’avinentesa per a demanar-li protecció idilli XVII Installat a la cort d’Alexandria, féu una gran labor literària, creant un nou tipus de poesia que, més tard, transformada per Virgili, esdevingué el gènere bucòlic o pastorívol La seva obra ha arribat sota el…

Notable gramàtic, fou imitador de Teòcrit Se n'han conservat el poema mitològic Europa , una carta poètica Eros fugitiu i tres Bucòliques , transmeses per Estobeu Hom opina que la poesia en hexàmetres Mègara no li ha de ser atribuïda

Catòlic i partidari de la reina Maria Stuart, visqué una gran part de la seva vida a França Escriví sonets a la manera de Petrarca Diana 1592, de tema religiós i bucòlic

Advocat Admirador fervent del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric Escriví una obra teatral La falsedat castigada , 1848, diverses obres en vers Certamen pastoril o poema bucòlic, Fundació de Barcelona , etc i apòlegs

Fou fet presoner en la batalla d’Alcazarquivir La seva poesia, recollida a Várias rimas ao Bom Jesus 1594, Rimas várias Flores do Lima 1596 i O Lima 1596, segueix les formes renaixentistes i tendeix a l’espiritualisme Destacà com a poeta bucòlic

Cofundador de la revista Cosmópolis 1894, conreà sobretot el conte i la novella d’ambient crioll inicialment bucòlic, derivà més tard cap a un realisme del tipus d’ÉZola De les seves novelles cal destacar En este país 1916 i La casa de las cuatro pencas 1937

Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous

Procedia del Centre Escolar Catalanista, i ingressà a la Lliga Regionalista Doctor en filosofia i lletres, collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , La Ilustració Catalana i Joventut Poeta de la Renaixença, bucòlic, publicà Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, Ratlles curtes 1892 i Montsenyenques Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d’on era fill Joan Serrallonga

Féu estudis artístics a l’acadèmia Baixas, al taller de Ramon Sanvisens i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S'establí el 1966 a Sant Esteve d’en Bas Garrotxa i installà el seu estudi La seva primera exposició individual tingué lloc el 1953 a Barcelona La seva obra, olis i aquarelles, se centra en paisatges garrotxins i en marines, de caràcter bucòlic

Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric,…