Resultats de la cerca

Notable gramàtic, fou imitador de Teòcrit Se n'han conservat el poema mitològic Europa , una carta poètica Eros fugitiu i tres Bucòliques , transmeses per Estobeu Hom opina que la poesia en hexàmetres Mègara no li ha de ser atribuïda

Vida i obra Entusiasta de la poesia llatina clàssica, essent estudiant traduí en prosa castellana l’ Ars poetica d’Horaci, publicada a Girona 1768, obra que conté alguns versos en castellà del traductor Pocs anys després publicà la traducció de les Bucòliques virgilianes Girona 1771, també en prosa castellana, amb comentaris i notes erudites En els preliminars d’aquesta darrera obra figuren un bon nombre de composicions poètiques llatines seves Bibliografia Condom i Gratacós, D 1987 Vegeu bibliografia

Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…

De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon  i Le Coq Catalan

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’…

Conegué a fons les lletres gregues i visqué una vida lliure Viatjà per Europa Fou secretari d’ambaixada a Londres Al començament de la Revolució Francesa tornà a París, illusionat amb les noves idees, però aviat denuncià els excessos revolucionaris, en particular en el “Journal de Paris”, que ell havia creat juntament amb uns amics Perseguit i finalment detingut, a la presó retocà les seves obres i escriví La jeune captive i els Iambes Fou condemnat a mort i guillotinat En vida, publicà únicament poemes solts, i el 1819 Henri de Latouche li edità l’obra, avui encara incompleta Chénier…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i…

Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears A banda els Principis de la lectura menorquina, publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d' Un Maonès, la resta dels seus estudis lingüístics es conserva manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina 1824, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars…