Resultats de la cerca

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol al juliol del 1925 procedent de l’Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, i havent jugat també al Melilla 1923-24, on feia el servei militar Defensa, amb l’Espanyol jugà cinc temporades, encara que només participà en 4 partits Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1929 Passà de forma efímera pel Futbol Club Barcelona la temporada 1930-31, on actuà tan sols en una ocasió, i acabà la campanya següent al Girona Durant la Guerra Civil Espanyola tornà a l’Espanyol, on jugà algun partit Fou internacional per Espanya en dues ocasions i formà part de la…

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà  i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca