Resultats de la cerca

Fou un dels primers catalans que intentà córrer a Europa els anys setanta Debutà a 18 anys amb un SEAT 1430 i es proclamà campió d’Espanya de Fórmula 1430 1976 Aquesta victòria li permeté anar a Anglaterra a prosseguir la trajectòria esportiva Guanyà la selecció de l’Escola Jim Russell 1977, la qual cosa li permeté córrer en Fórmula Ford el mateix any i en Fórmula 3 el següent Provà vehicles de Fórmula 2 El 1980, anà a córrer als Estats Units, on estigué dos anys, abans de retirar-se el 1983

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

Especialista en ciclisme i atletisme, en els seus inicis professionals treballà a El Noticiero Universal 1978-79 i Sport 1979-81 Posteriorment treballà a Tot Barça , Don Balón , Gespa i Catalunya Ràdio S’incorporà a Televisió de Catalunya el 1984, on ha presentat programes i telenotícies És corredor de curses de fons i ha participat en més de 100 maratons, experiència que ha traslladat en el llibre Córrer per ser feliç 2010 També és autor de Les Petjades dels Herois 2012, 100 motius per córrer 2014 i La volta al món en 80 maratons 2017

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928

Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat

En categoria amateur començà a córrer amb l’equip Kaiku, i debutà com a professional el 1992 En la temporada 1994-95 guanyà la medalla d’or al campionat del món de carretera i la de plata en la cursa contra rellotge individual, quedà segon a la Vuelta a Espanya i tercer al Giro d’Itàlia Als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 fou medalla de plata a la contra rellotge El 1997 fitxà per l’equip del Banesto

Es formà com a ciclista de carretera abans de passar a la competició en pista El 1995 baté el rècord del món del quilòmetre 101945 minuts i el 1996 debutà en uns Jocs Olímpics El 2004 aconseguí la medalla d’argent a Melbourne en velocitat olímpica i en la final del circuit de Keirin Japó i als Jocs Olímpics d’Atenes repetí el segon lloc El 2005 acceptà una oferta per a córrer al circuit de Keirin

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Després de córrer els 5000 m, el 1942 es passà als 3000 m obstacles i aconseguí el subcampionat català i la tercera posició al d’Espanya El 1943 guanyà el Campionat de Catalunya i se situà segon del rànquing espanyol El 1944 fou subcampió d’Espanya i tercer al Campionat català, i el 1945, tercer al Campionat d’Espanya També fou subcampió català de cros 1944 i tercer classificat 1942