Resultats de la cerca

S’inicià al CN Reus Ploms, i el 1947 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria i formà part de l’equip que el 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya per a l’entitat Jugà al Reus Deportiu dues etapes 1947-57 i 1959-60 i també fou tres vegades subcampió estatal 1950, 1951, 1954 Entremig jugà al Llista Blava de Lleida 1957-59 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta

Fou professional entre el 1940 i el 1948 Guanyà l’Escalada a Montjuïc 1941, dues etapes de la Vuelta a Levante 1947, on acabà en segona posició, i una altra de la Vuelta a Espanya 1948, prova que corregué en vuit ocasions Competí pel FC Barcelona, el CC Barcelonès i la Casa Galindo-Sanghalos

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals rivalitzà amb…

Estudià piano, violí, percussió i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i direcció a l’Aspen Music Festival and School AMFS i a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena Fou director assistent de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya 1998-99 El 2000 guanyà el primer concurs per a joves directors de l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, i, el 2001, el Nicolai Malko de Copenhaguen S'ha situat al capdavant d’orquestres com la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, la Tonhalle de Zuric, la WDR de Colònia, la Filharmònica d’Estocolm, la Simfònica de Trondheim…

Exercí d’advocat criminalista i collaborà en la premsa barcelonina “El Liberal”, “El Diluvio”, sovint amb el pseudònim de Fermín Després del 1939 publicà llibres de records Barcelona de antaño 1944, La criminalidad en Barcelona 1885-1908 1945, Los viejos cafés de Barcelona 1946 i José Anselmo Clavé y su tiempo sd

Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies desarrollables 1904 i…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, es formà com a cantant amb C Dahmen i M Barrosa Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa El 1961 ingressà a la companyia lírica de J Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B Nilsson i M Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué…

Fill d’Eduard Torroja i Caballé Estudià a Madrid, Alemanya i Àustria Introduí a l’Estat espanyol la fotogrametria amb l’ajuda del seu germà Antoni i de LTorres Quevedo construí nombrosos aparells, com l’estereògraf, que aplicà al servei fotogramètric de l’Instituto Geográfico, especialment per a la confecció dels mapes a escala 150 000 en les zones muntanyoses Publicà nombroses obres i articles científics, en castellà principalment, com Fundamento teórico de la fotogrametría Madrid 1908 i Aplicaciones métricas de estereoscopia Madrid 1909

Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé