Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Marta Cabané Pascual
Rugbi
Jugadora de rugbi.
S’inicià en el rugbi 7 a la Universitat de Girona i, des del 2006, juga a rugbi 15, en les posicions de mitja melé i arrière , amb el GEiEG, equip amb el qual debutà en la Lliga de la divisió d’honor el 2009 Des del 2008 competeix amb la selecció catalana i l’espanyola
Joan Cabané i Felisart

Joan Cabané i Felisart
Gastronomia
Comunicació
Gastrònom i publicista.
Collaborà en temes gastronòmics, especialment de cuina catalana, al Diario de Barcelona , Destino i El llibre de tothom Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona
Adolf Cabané i Pibernat
Música
Compositor català.
Fill de Cebrià Cabané, inicià la formació musical al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Benvingut Socias, harmonia amb J Zamacois i instrumentació amb J Lamote de Grignon Posteriorment realitzà estudis d’orgue amb Josep Muset a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Professor, a partir del 1934, de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, el 1950 n’assumí la direcció, i no abandonà el càrrec fins el 1981 El 1948 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Director de l’Orfeó de Sabadell i sotsdirector de l’Orfeó Català, del conjunt…
Cebrià Cabané i Brill
Música
Pianista català.
Es formà a l’Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sabadell des del 1904 i l’Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909 L’any 1913 passà a dedicar-se a l’ensenyament particular Formà part d’agrupacions de cambra, com el Quintet Imperial o el Quintet Padró
Adolf Cabané i Pibernat
Música
Músic, compositor i director.
Fou director de l’Escola de Música de Sabadell i en dirigí l’orfeó És autor de música coral i de sardanes
Gilbert -Louis Duprez
Música
Tenor i pedagog francès.
Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les primeres obres de G…