Resultats de la cerca

Conservador del Cabinet des Médailles de París És autor d’estudis i catàlegs numismàtics La numismatique antique , 1944 i de diversos treballs sobre història de l’art i civilització hispànics 1947-1953

Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja

Deixeble de Simon Vouet, excellí en el tema religiós Decorà el Cabinet des Muses de l’Hôtel Lambert i amb La història de Tobies l’Hôtel Fieubet les seves escenes de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de París 1645-48, i de la vida de sant Martí, per a l’abadia de Marmoutiers, són al Musée du Louvre

Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc

Treballà a Londres Creà un estil de mobiliari conegut per estil Chippendale , que assolí el màxim apogeu entre el 1750 i el 1770 i que es caracteritza per l’eclecticisme manlleus a l’estil holandès i rococó francès, incorporació d’elements gòtics i xinesos i per l’ús freqüent de la caoba Adquirí una gran anomenada amb la publicació de The Gentleman and Cabinet Maker's Director 1754, recull de dissenys de mobles destinat a un públic ampli i que definí l’estil Chippendale

Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren…

Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels…

Fill gran i deixeble de Pierre Quesnel, pintor de Jaume V d’Escòcia i de Maria Stuart Fou retratista a la cort escocesa Mary Anne Woltham 1572, coll Earl Spencer, Althorp El mateix any anà a París, on tingué un gran èxit com a retratista dels membres de la cort d’Enric III Pintà retrats a l’oli Mme de Chaverny ~1573, Musée Nationale de Versailles et des Trianons, però excellí en els dibuixos Enric III ~1575, Musée du Louvre, El superintendent Jeannin Cabinet d’Étampes, Musée du Louvre A la mort d’Enric III perdé la consideració que fins llavors tenia Féu, per a Enric IV, un…

Fou influït per EDelacroix i TChassériau i, a Itàlia 1857-59, pels quatrecentistes Els elements principals de la seva pintura són tema mitològic, morbidesa, escenaris exòtics amb decoracions luxoses, immobilització dels personatges segons el principi de la per ell anomenada bella inèrcia , l’androgin i, en la figura femenina, la perfídia Jove tràcia portant el cap d’Orfeu 1866, Musée du Louvre, Salomé ballant davant Herodes Musée Gustave Moreau, París i L’aparició aquarella, Musée du Louvre, Cabinet des Dessins, aquestes dues del 1876, Els pretendents començada el 1853, Júpiter i…