Resultats de la cerca

Estudià a Berlín, i el 1831 se n'anà als EUA, on es naturalitzà més tard 1837 S'establí a Pittsburg, on fundà una fàbrica de cables metàllics Construí diversos ponts penjants, el primer dels quals 1846 el féu famós El seu fill, Washington Augustus Roebling 1837-1926, continuà l’obra del pare

Inventà un sistema de protecció de cables telegràfics, a base d’asfalt, cànem i sílice, i una pila impolaritzable, que ha servit com a patró de força electromotriu Autor d' Electrical measurement 1868 i Electrical Tables and Formulae 1871 El 1854 patentà un sistema pneumàtic a través de tubs per a la transmissió de comunicats

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc

A Catalunya treballà en diversos oficis Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1938, s’exilià a Veneçuela Hi treballà com a cap de cables a la publicació “La Esfera” A partir del contacte amb l’ambient de redacció dels diaris aprengué l’ofici i el 1943, any en el qual es fundà el diari “El Nacional” de Caracas, ja fou nomenat cap d’internacional de la nova publicació Posteriorment fou secretari de redacció 1948 i des del 1955 cap de redacció Més tard, obtingué el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, en la primera promoció de l’Escola de Periodisme…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1959 fundà, amb la seva família, una empresa de fabricació de materials auxiliars per als automòbils, i posteriorment l’empresa Cables de Comunicación Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya 1976-93 i president de Banca Catalana durant tres anys Fou president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  1991-2002, del Consell de Cambres 1991-2002 i d’Eurochambres 1996-97, l’associació amb seu a Brusselles que aplega les 1200 cambres de comerç…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou oficial en un submarí Presoner dels britànics, el 1947 tornà a Alemanya i estudià arquitectura a l’escola tècnica de Stuttgart, on es graduà el 1951 El 1952 establí el seu propi estudi Professor a la Universitat Tècnica de Darmstadt 1967-87, la seva obra cabdal és la planificació i realització del complex esportiu per als Jocs Olímpics de Munic 1972, integrat bàsicament per un estadi, un pavelló d’esports i una piscina Hi desenvolupà un innovador sistema de cobriment a base d’un teixit plàstic sostingut per cables metàllics Altres…

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859 hom construí…

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…