Resultats de la cerca

Debutà a la divisió d’honor l’any 1999 a les files del Futbol Sala Martorell, on jugà fins el 2004, i després fitxà pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma Aconseguí tres Copes de Catalunya 1999, 2000, 2001 i un ascens a la divisió d’honor la temporada 2007-08 També guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 1997

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a inspector de treball i després fou professor de dret del treball a la Universitat Autònoma Milità a l’Organització Revolucionària de Treballadors 1970-72, al grup “el Topo Obrero” i a Convergència Socialista de Catalunya, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés i, posteriorment, al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Diputat al Congrés de Madrid 1977 i 1979, intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978  i de l’ Estatut d’Autonomia de…

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…

Fou militar de professió Creà Los Archivos de Ibiza  1902-05, on publicà estudis històrics com “S’església de Santa Eulària”, escrit el 1891, i algun relat de costums extret del llibre inèdit Històries de pagesos , recopilat el 1890 Publicà poemes deutors de la tradició humorística dialectal i altres de tema i tractament cultes com “A Eivissa”, publicat a Almanaque balear para el año 1888 i una Biblioteca ebusitana 1902, recull de biografies

Després d’una estada a les Antilles els anys de joventut, arrelà a Palafrugell, on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat Fou autor de diverses sardanes Dansa eterna, Cala fondo , etc i havaneres, entre les quals la popular La Gaviota

Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa 1949, al Cercle de Belles Arts 1951, a Puigpunyent 1959, a la Sala Pelaires, etc És autor de paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització

Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció

Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques…

Membre del Club Nàutic Arenys de Mar CNAM, començà navegant en classe 420 Al juliol del 1967 guanyà, amb Joan Vidal, el Gran Premi del Club Nàutic Cala Salions amb l’embarcació Embat Posteriorment competí en classe flying-dutchman amb l’embarcació Corso Aconseguí posicions meritòries en regates com la Copa Primavera, el Trofeu Nadal o el Campionat d’Espanya Fou segon en el Trofeu Nadal i tercer en la Copa Primavera del 1970 El 1974 guanyà la primera regata del Trofeu Martini Ross en classe 470, acompanyat d’Enric Grífols Seguí vinculat amb el CNAM després de deixar la competició