Resultats de la cerca

Es distingí de John Wesley per un calvinisme predestinacionista més rígid Predicà també a l’Amèrica del Nord

Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675

Fou ministre de l’Església reformada 1567 després de l’adhesió de Joana d’Albret, reina de Navarra, al calvinisme Traduí texts religiosos, entre altres el Nou Testament Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria 1571, on poleix i perfecciona la llengua, malgrat l’ús d’arcaismes i llatinismes

Fundador de la branca Borbó-Condé Adherit al calvinisme, fou condemnat a mort pel fet d’haver participat en la conjuració d’Amboise La mort de Francesc II 1560 li salvà la vida Cap dels hugonots, fou vençut a Jarnac 1569 i assassinat per instigació del duc d’Anjou

Jesuïta, oratorià, sacerdot rural i canonge a Amiens, es lliurà a la predicació Adherit al calvinisme 1650, la seva doctrina —labadisme—, oposada a la pràctica externa i amb tendència a una mena de comunisme cristià, fou condemnada pel sínode de Dordrecht 1688 Formà una comunitat dissident, que s’extingí el 1740

Senyor Du Plessis-Marly, conegut per Philippe Duplessis-Mornay Educat en el calvinisme, des del 1575 fou conseller d’Enric III de Navarra futur Enric IV de França, i aconseguí la reconciliació d’aquest amb Enric III de França 1589 Malgrat la conversió d’Enric IV, li restà fidel, i després de la mort d’aquest 1610 defensà la moderació dels hugonots

Deixeble de Melanchthon a Wittenberg 1542, ensenyà a la Universitat d’aquesta ciutat i després a Erfurt i a Jena 1548, on polemitzà contra MFlaci en defensa del sinergisme de Melanchthon Fou expulsat de Leipzig 1567 pel fet d’haver-hi ensenyat una doctrina eucarística de tendència calvinista Convertit al calvinisme, ensenyà ètica a Heidelberg Són famosos, per la polèmica, els seus Loci theologici 1581-84

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Advocat i, després, sacerdot Fou amic i admirador de Montaigne La seva doctrina presenta una certa evolució, que va des de l’obra apologètica contra el calvinisme Trois vérités 1593 fins a l’obra filosòfica principal De la Sagesse 1601, on preconitza l’oposició a tot dogmatisme i a tot fanatisme Considera que la veritable saviesa, capaç de proporcionar la pau de l’esperit, es basa en l’escepticisme

Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans