Resultats de la cerca

Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…

Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de…

Fill quart d’Hug i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç V i Hug IV i pel fet d’ésser clergue el tercer Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc Acompanyà Martí el Jove a Sardenya 1408 i fou testimoni del seu testament Habità amb preferència als seus feus de Sicília A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà 1415 Deixà les possessions de…

Segon comte de Hertford 1750 Fou ambaixador a França 1763-65, lord lloctinent d’Irlanda 1765-66 i lord camarlenc de la cort 1766-82 El 1793 fou nomenat comte de Yarmouth i marquès de Hertford

Cinquè senyor de Naso a Sicília el 1401 Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya 1411 i legat d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança 1416

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Fou camarlenc dels reis Martí, Ferran I i Alfons IV El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès Es distingí 1413 en la campanya contra el comte d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado

Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429

Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant