Resultats de la cerca

Les seves novelles són de caràcter psicològic Troers magt ‘El poder de la fe’, 1903, Fangen som sang ‘El pres que cantava’, 1913, etc

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791

Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

A l’antiga Grècia la música era inseparable de la poesia, i Safo de Lesbos fou la poetessa més famosa de la seva època Popularment fou coneguda com "la desena musa", i cantava els seus poemes acompanyant-se de diversos instruments musicals Es diu que inventà el plectrum i també el mode mixolidi, que té un caràcter amb un alt grau emocional L’estrofa sàfica fou imitada posteriorment en la poesia llatina i germànica Gairebé tota l’obra de Safo ha des aparegut, però se n’han conservat alguns fragments de poemes, i d’altres han estat reinterpretats per alguns escriptors

Durant la infància s’inicià en la interpretació dels tambors amb motiu de la celebració dels rituals religiosos El 1947 s’installà a Nova York per treballar al club El Barrio, on tocava els tambors, cantava i ballava De seguida fou contractat per Dizzy Gillespie, que l’incorporà a la seva big-band i el presentà en un concert al Carnegie Hall i, després, en una gira europea Enregistraren una sèrie de temes, entre els quals destaquen Algo Bueno , Manteca i Cubana Be Cubana Bop La collaboració de Pozo i Gillespie fou pionera en la introducció de veritables elements de música cubana…

De pares israelians i avis iemenites, de ben petita visqué als EUA, on començà la seva carrera musical Tornà a Israel per consolidar la seva formació i l’any 1991 publicà el primer disc, Achinoam Nini and Gil Dor , en què cantava en anglès temes propis i alguna versió de Madonna i The Beatles El 1994 edità el primer disc amb el nom de Noa , que assolí repercussió al món occidental, amb un estil de pop melòdic arrelat a la Mediterrània i elements del folk hebreu Ha collaborat amb artistes ben diversos, com ara Santana, Stevie Wonder, Miguel Bosé o Carlos Núñez El 2003 presentà el…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a…

Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals…

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod,…