Resultats de la cerca

Autor de poesia rural, ha publicat Cants d’un grilh 1925 i Gavèla de cants 1954, reculls de poemes despullats d’ornamentació però interessants per llur frescor i llur sinceritat

La seva poesia, harmoniosa i rica d’imatges i d’artificis estilístics, però alhora pobra de sentiment i de vigor i freda en el joc intellectual de les metàfores, tingué una influència substancial en la literatura italiana del seu temps, en la qual prevalgué la tendència marinista La seva obra principal és Adone 1623, poema mitològic en vint cants, escrit en octaves, que tracta de l’amor de Venus i Adonis De les altres obres cal citar els reculls La Lira, La Galleria, La Sampogna, les Egloghe boscherecce i La strage degli innocenti 1732, pòstum, poema en quatre cants…

Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva…

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Pertanyia al grup Lo Rat Penat, i participà assíduament als Jocs Florals Mestre en Gai Saber el 1898 Publicà un poema extens, Mariola , i diversos reculls de poemes breus Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer Sant Francesc, Idillis i cants místics La seva poesia escapa, en part, al convencionalisme floralesc, i es caracteritza sobretot per un viu sentiment de paisatge i una musicalitat bastant ben calculada S'interessà…

Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat  el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà, amb la…

Vida A divuit anys era un organista molt apreciat a Nuremberg La seva reputació li valgué un lloc d’organista a la cort de Bayreuth, que ocupà del 1605 al 1610 Altra vegada establert a Nuremberg, el 1616 succeí a l’organista K Hassler i el 1618 fou nomenat organista a Sant Sebald, la plaça musical més destacada de la ciutat Juntament amb M Praetorius, S Scheidt i H Schütz, fou convidat pel marcgravi Christian a provar el nou orgue de Bayreuth Com a músic més important de Nuremberg, era sovint consultat per a jutjar la música recent que alguns compositors dedicaven a la ciutat, entre els quals…

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…

Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a…

Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces…