Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ramir I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (842-850), fill de Beremund I i successor d’Alfons II.
Quan rebé el poder hagué de sufocar amb l’ajuda dels gallecs un intent d’usurpació del tron per part del comte de palau Nepociano, el qual secundaven forces asturs Més tard féu cara a una nova revolta, aquest cop capitanejada pels nobles Aldroito i Piniolo Fou el constructor de Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo Afrontà els pirates normands a la Corunya 844 i dues expedicions sarraïnes una contra Lleó 846 i l’altra contra Àlaba 848
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
Història
Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de…
Jaufré Rudel
Literatura
Música
Trobador provençal.
Príncep o senyor de Blaia a la desembocadura de la Garona, davant Bordeus, del qual es tenen migrades notícies des del 1125 si bé se sap que el 1148 prengué part en la croada, sens dubte en l’expedició capitanejada per Guillem VI d’Angulema, i que possiblement morí a Terra Santa Les seves sis cançons d’amor es caracteritzen per una diàfana naturalitat i un llenguatge molt clar i sense audàcies en les comparacions i imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu o poesia plana i simple És propi d’ell cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma,…
,
Francisco de Zurbarán
©
Pintura
Pintor extremeny.
Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie…
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…
Gabriel de Avilés y del Fierro
Història
Militar i funcionari a les Índies.
Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per…
Sanç IV de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i Lleó (1284-95).
Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats, sobretot de…
John Dunstable
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós Pere III de Catalunya-Aragó i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí Martí I de Sicília , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, Elionor, la succeí en els seus drets a la corona siciliana,…
Ramon Muntaner
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Després de la destrucció de la seva vila natal arran de la invasió dels francesos de Felip l’Ardit, el 1285, prengué part en la conquesta de Menorca amb Alfons el Franc 1286-87 Posteriorment residí a Mallorca, des d’on el 1301 es traslladà a Messina Entre el 1302 i el 1309 participà en l’expedició militar dels almogàvers a l’imperi Bizantí, capitanejada per Roger de Flor, abans i després de l’assassinat d’aquest De retorn a Sicília, el 1309 fou enviat com a governador a l’illa de Gerba, prop de Tunis, i dos anys després es casà a València El 1315 acompanyà el futur…