Resultats de la cerca

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…

Format i actiu a Madrid, realitzà alguns monuments però es destaca, sobretot, pel conreu dels petits formats Tractà preferentment la figura i el tema animalístic amb unes característiques formes esbossades

Participà de l’esperit de la Pléiade i deixà algunes obres característiques, com les Foresteries 1555 Més endavant publicà cinc llibres de Satires 1581-85 Fou també autor d’un Art poétique français 1605

Tocà amb l’orquestra de Duke Ellington i fou un dels millors representants de l’estil de Nova Orleans Eren característiques les seves llargues inflexions, la seva imaginació, la riquesa de sonoritat i les frases musicals plenes d’arabescs

Deixeble de l’antropòleg PBroca, estudià moltes de les característiques morfològiques dels éssers humans craniometria, pes del cervell, prognatisme, etc i féu classificacions d’acord amb elles Escriví Éléments d’anthropologie générale 1885 i L’Homme dans la nature 1891

Fou deixeble de Vázquez Díaz i mitjançant “La Barraca” es relacionà amb García Lorca, Alberti, Buñuel, etc Del surrealisme inicial evolucionà vers un formalisme de clara filiació picassiana Posteriorment assolí l’abstracció D’aquesta etapa, són molt característiques les combinacions de cercles

Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924

Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme

Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer

Féu estudis d’arquitectura i de creació artística a Llotja i a l’escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals