Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Carmina Pleyan i Cerdà
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i professora de llengua i literatura castellanes.
Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats…
Josep Bori i Santinyà
Literatura catalana
Poeta.
Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
Francisco Antonio de Alarcón
Cristianisme
Bisbe de Ciudad Real, designat pel comte duc d’Olivares.
Aquest l’envià a supervisar les operacions de les tropes castellanes a Catalunya el 1640
Josep Font
Historiografia
Historiador.
És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes 1641, obra de circumstàncies sobre la guerra dels Segadors, inèdita
Francesc Falgueras
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Jesuïta i llatinista.
És autor de diversos comentaris i de les versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca
Muḥammad XII de Granada
Història
Rei de Granada (1485-86), anomenat El Zagal a les cròniques castellanes.
Germà de Muley-Hacén, acordà amb el seu nebot Boabdil Muḥammad XI de Granada la partició del regne però, enfrontat amb aquest, collaborà amb els Reis Catòlics en la conquesta de la capital Refugiat a Andarax, acabà els seus dies miserablement al nord d’Àfrica
Muḥammad XI de Granada
Història
Darrer rei de Granada (1482-92), anomenat Boabdil a les cròniques castellanes.
Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita Arran de la presa de Zahara 1481 per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal , i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova 1483 per tal d’obtenir l’ajuda cristiana Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada Perduda aquesta guerra de Granada , continuà residint-hi fins que fou desterrat a Andarax pels Reis Catòlics…
Teodora Lamadrid
Teatre
Actriu.
El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid
Colocolo
Història
Capitost araucà.
Oposà una gran resistència a les tropes castellanes Ensems amb Caupolicán les vencé en la batalla de Tucapel 1553, però fou vençut més tard per Hurtado de Mendoza i Villagran, i hagué de signar la pau
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina