Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Giambattista Casti
Literatura italiana
Poeta italià.
Conegué les corts de Florència, Viena i Sant Petersburg el seu Poema tartaro , 1787, és una sàtira de la cort de Caterina II de Rússia Establert a París 1798, es declarà demòcrata i contrari a Napoleó Escriví poesia lírica, òperes bufes, quaranta-vuit Novelle galanti 1793 de tema eròtic, en octaves, i el poema Gli animali parlanti 1802, on, en forma d’apòleg, tractà el conflicte entre l’Antic Règim i les formes republicanes Aquest poema fou traduït al català per Miquel Antoni Martí i Cortada
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
Pius XI
Cristianisme
Nom que adoptà Achille Ratti en esdevenir papa (1922-39).
Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre…
Miquel Anton Martí i Cortada
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i lexicògraf.
Vida i obra Feu estudis de física i de filosofia Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a El Guardia Nacional , amb el pseudònim d’ Un Taberí , una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa , evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència…
,
Manuel Milà i Fontanals
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i poeta.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret 1841 i es doctorà en lletres 1845 a la Universitat de Barcelona El 1836, incorporat al romanticisme liberal dominant a Barcelona, al voltant de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , que devers el 1839 abandonà per abraçar-ne el conservador, publicà una professió de fe romàntica a “El Vapor”, que el 1838 recollí, amb un estudi sobre el teatre antic castellà, diversos poemes, composicions en prosa i el poema dramàtic “Fasque Nefasque”, dins…
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, historiador de la literatura, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s'incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
Giovanni Paisiello
Música
Compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…
,