Resultats de la cerca

Dominicà 1420 al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa, el 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa

Fou nomenat pel rei Lluís XI, i fou tramès tres vegades del 1478 al 1480 com a ambaixador a Anglaterra Nomenà i beneí abats per a Arle 1486 i Sant Quirc de Colera 1489, i intentà de sostreure a l’abat de la Grassa el domini sobre vuit esglésies de la seva diòcesi El 1494, l’any següent del retorn del Rosselló a la corona catalanoaragonesa, fou enviat com a bisbe a Castres, on succeí a Cèsar Borja fou ambaixador de Carles VIII de França prop de la cort de Nàpols

El 855 anà a València a fi de recollir el cos que creia que era de sant Vicenç màrtir i de traslladar-lo a Castres El seu testimoniatge inspirà la Inventio sive translatio Beati Vincentii levitae , escrita per Aimoí de Saint-Germain-des-Prés

Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa De…

Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses 1905, La terrasse au soleil 1921, Poèmes d’amour et d’automne 1928, etc Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novella Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon 1936 Fundà les revistes Le Cri Catalan 1909 i Le Coq Catalan 1917 És germà del pintor  Lluís Bausil

Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…

Escriví una història de la invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània València al monestir de Castres Albigès és el millor document contemporani sobre el comte Salomó d’Urgell i Cerdanya