Resultats de la cerca

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…

El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchthon i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg

Primer comte de Shaftesbury Durant la guerra civil 1642-49, començà lluitant a favor del rei, però el 1644 abandonà la causa reialista i es passà al Parlament Acabada la guerra, es convertí en home de confiança de Cromwell Cap al 1660 es passà a la causa de la Restauració i fou un dels comissionats pel Parlament per a demanar a Carles II que tornés a Anglaterra Fou membre del consell privat de Carles II, que l’ennoblí i el féu lord canceller 1672 A partir del 1673 passà a l’oposició i en fou el portaveu al Parlament A causa de la seva oposició al germà i hereu de Carles II, el futur Jaume II…

En la guerra contra Napoleó lluità amb l’Empecinado Fou fet presoner pels francesos a Tamajón 1812 i, després, collaborà amb ells El 1822 lluità per la causa absolutista i capturà Bessières a Zafrilla 1825 En morir Ferran VII, s’afilià a la causa liberal i, en la primera guerra Carlina, actuà al front de la cavalleria cristina

L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali

El 1948 es consagrà amb una novella patètica que descriu les dificultats socials del seu país Cry, the Beloved Country Portada a la pantalla en un film dirigit per Zoltán Korda 1952, causà un gran impacte ha estat traduïda al català per R Planes 1964 Paton lluità sempre per la causa liberal amb conferències i articles periodístics apareguts al diari Contact , que foren publicats el 1968 amb el títol de The Long View

Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710 A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat 1717 i es retirà a l’Ametlla del Vallès

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

Es féu franciscà a la ciutat de Mallorca a instigació del seu amic Alfonso Rodríguez El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lulliana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a la ciutat de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli Residí a Roma fins a la mort

Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs És autor també d’un…