Resultats de la cerca

Fou un dirigent del moviment Abako, independentista i federalista President de la República Democràtica del Congo 1960, s’oposà al centralisme del seu cap de govern, Patrice Lumumba, en l’assassinat del qual collaborà Fou destituït pel coronel Mobutu 1965

Impulsà el nacionalisme bohemi Autor d’una Geschichte von Böhmen ‘Història de Bohèmia’, 1836-67, presidí el congrés panslau de Praga 1848 Antirevolucionari, defensà l’autonomia de Bohèmia dins un sistema austríac federal Diputat al parlament d’Àustria, dimití pel centralisme d’aquesta 1849

Cap del partit camperol croat des del 1928, combaté el centralisme serbi en favor d’una organització federal de l’estat iugoslau Empresonat 1920-30 i 1933-34, quan Croàcia aconseguí l’autonomia 1939 esdevingué vicepresident del consell fins el 1941 Enfrontat a Pavelić, el 1945 s’exilià a Occident

Organitzà 1941 la guerrilla contra els ocupants alemanys, però, partidari d’un centralisme serbi i anticomunista, s’enfrontà a Tito Fou ministre de la guerra del govern a Londres 1942, pero perdé l’ajut dels aliats 1943, fet que el dugué a una collaboració amb els ocupants En acabat la guerra fou condemnat a mort i afusellat

Fill de Salomó, el succeí en el tron La seva actitud absolutista i intractable provocà la separació definitiva de les deu tribus del Nord, ja en temps de David difícils de mantenir unides i que havien suportat el centralisme de Salomó Amb les tribus de Judà, de Benjamí i de Simeó formà el regne de Judà , independent del regne d'Israel

A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII

A través de la revista Eos defensà la participació dels catòlics en la política Reticent davant el centralisme romà, manifestat arran de la definició del dogma de la Immaculada i de la publicació del Syllabus , s’oposà a la infallibilitat pontifícia, per la qual cosa fou excomunicat 1871 President de la Bayerische Akademie der Wissenschaften 1873, fou en diverses ocasions diputat al parlament de Frankfurt Són obres seves Die Reformation ‘La Reforma’, 1846-48, Der Papst und das Konzil ‘El Papa i el Concili’, 1870 i Römische Briefe vom Konzil ‘Cartes romanes del Concili’, 1870

Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà l’obra…

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del…

Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…