Resultats de la cerca

Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…

Procedent de Sevilla, on el 1376 havia compost un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi, traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana

Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de…

Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la…

En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres,…

Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué…

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de…

Dirigí les obres de l’absis de la seu gironina 1330 Hom li ha atribuït l’escultura anomenada Sant Carlemany , suposat retrat del rei Pere el Cerimoniós, que es conserva a la seu de Girona

Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia El rei el nomenà superinspector dels peritatges que feien els cirurgians de les lesions causades en baralles

Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei Amic de Pere el Cerimoniós, fou nomenat almoiner reial 1375, càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia