Resultats de la cerca

Publicà la seva obra lírica en les revistes “La Veu de la Plana” i “Arte y Letras” entre el 1915 i el 1916 Els poemes, d’ideologia patriòtica, cerquen la renovació estètica del modernisme També escriví narracions fulletonesques i pseudocostumistes que segueixen les tendències estètiques de les revistes valencianes

Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Treballa amb fotografia, vídeo i texts, en projectes interdisciplinaris que cerquen connectar amb diverses tradicions estètiques Des del 1989 els seus treballs pretenen contrarestar els discursos històrics institucionals mitjançant contranarratives que reorganitzen els referents històrics Entre els seus projectes destaquen Los cuadernos de guerra o Ligeramente fuera de contexto 1994, a la Sala Parpalló de València Materiales 1989-1997 1997, a l’Angelot de Barcelona El 2004 exposà Cubos heterogéneos a la III Biennal d’Art Contemporani de Berlín Forma part del collectiu Banda…

Signà sempre Rodríguez-Puig Format a Llotja amb FMestres, fou deixeble també de Francesc d’AGalí Concorregué en l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921, i des del 1922 viatjà per França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica Participà amb èxit en les Exposicions de Primavera de Barcelona, els Salones de Otoño de Madrid i al Salon des Artistes Français de París 1934 Individualment no exposà fins el 1941, a Barcelona després hi exposà sovint, i també ho féu a Madrid De temperament independent, el seu postimpressionisme de tons terrosos el relaciona amb les inquietuds d’Els Evolucionistes Bé que conreà el…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre…

Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648 La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva La segona, després del seu viatge…

Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1980 es traslladà a viure a Andorra Com a historiador s’ha interessat per la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot relacionada amb la segona meitat del segle XIX carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics i n’ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen  Carlins i liberals els inicis de la qüestió d’Andorra  1992 i La crisi de la societat tradicional El segle XIX 1998, i, amb Esteve López, el  Diplomatari de la Vall d’Andorra segle XIX  1994 El pas de la història a la…

Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983 Són reflexions…