Resultats de la cerca

Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment, estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’anàlisi de…

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge…

És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956

Destacat representant del moviment intellectual dirigit per SČernikhovskij, és considerat —en termes del mateix Pavlov— el pare de la fisiologia russa El primer a efectuar experiments fisiològics amb el cervell, afirmà que els reflexos poden ésser innats o adquirits i que l’aprenentatge és de natura associativa el pensament, d’altra banda, és per a ell un reflex inhibit De la seva obra cal destacar Reflexos del cervell 1863

Probablement el pacient més famós de dany cerebral, pel fet que permeté establir per primera vegada la relació entre personalitat i les funcions de les parts frontals del cervell L’any 1848, treballava en un equip de construcció ferroviària i era l’encarregat de la collocació d’explosius Un error en l’ordre de collocació d’una d’aquestes càrregues provocà la seva explosió abans d’hora i féu que una barra de ferro d’un metre de llarg, tres centímetres de gruix i sis quilos de pes sortís disparada travessant-li el crani, entrant per la galta esquerra i sortint pel front La barra li…

Introduí i desenvolupà l’angiografia cerebral, mètode de diagnòstic de gran valor per a la detecció de malalties intracranials i que permet de veure els vasos sanguinis del cervell en injectar-hi substàncies opaques als raigs X El 1936 realitzà amb A Lima una lobotomia , primera intervenció quirúrgica al cervell per al tractament d’una malaltia mental El 1949 li fou atorgat el premi Nobel de medicina Exercí també com a polític fou diputat diverses vegades entre els anys 1903 i 1917 i encapçalà la delegació portuguesa a la conferència de pau de París 1918-19

Hom li deu troballes importants en el diagnòstic de la sífilis prova de la luetina, identificació del treponema pàllid en el cervell dels paralítics generals i en l’etiologia del tracoma

De la seva narrativa, caracteritzada pel realisme psicològic, destaquen les novelles breus, sovint de tema fantàstic, que ell qualificà de romanetta terme que aconseguí d’introduir al país, com Newtonuv mozek ‘El cervell de Newton’, 1877, etc

Estudià particularment l’anatomia de les glàndules, i fou el primer a descriure el canal o conducte submaxillar que avui porta el seu nom Pensava, com Malpighi, que el cervell era també una glàndula, capaç de secretar els anomenats esperits vitals

Deixeble de l’antropòleg PBroca, estudià moltes de les característiques morfològiques dels éssers humans craniometria, pes del cervell, prognatisme, etc i féu classificacions d’acord amb elles Escriví Éléments d’anthropologie générale 1885 i L’Homme dans la nature 1891