Resultats de la cerca

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892

Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats

Fou un dels grans davanters de la primera època del futbol català Començà al Team Rojo, format per treballadors escocesos de Fabra i Coats La temporada 1900-01 jugà amb l’Hispània i guanyà la primera edició de la Copa Macaya La següent temporada 1901-02 actuà amb el FC Barcelona i tornà a guanyar el mateix torneig, equivalent al Campionat de Catalunya del moment Jugà a l’Espanyol 1902-05 i 1908-12 L’any 1906, jugà algun partit amb el Barça Amb l’Espanyol es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1903, encara amb el nom de Copa Macaya 1904, 1912 Fou màxim golejador de la temporada 1902-03…

Treballà com a tècnic a l’empresa Hilaturas Fabra y Coats, a Borgonyà El 1952 emigrà a Amèrica, al Perú S'hi traslladà, a Lima, contractat per la Fábrica Nacional Textil El Amazonas, on treballà fins el 1961 Exercí, també, com a director gerent de vendes de maquinària tèxtil de procedència catalana a Vitex També treballà com a gerent general per a la venda de maquinària tèxtil catalana a Bolívia, Xile i Equador, a IWER Del Pacífico 1969-1973, a Lima, i a l'empresa Ovil 1973-1988 Fou, des del 1988, director gerent de Procenter, firma dedicada a les importacions, exportacions i representacions…

Després d’haver iniciat estudis musicals a l’escola de música de Watford, el 1913 emigrà amb la seva família al Canadà, on Moore estudià al Conservatori de Toronto Més endavant retornà a Anglaterra i Sir Landon Ronald li aconsellà que es dediqués a l’acompanyament Des del 1925 acompanyà John Coats, i el 1926 oferí el primer concert a Londres Al llarg de la seva trajectòria acompanyà els cantants més prestigiosos de la seva generació, com F Šal’apin, F Leider, E Schumann, H Hotter i, especialment, Kathleen Ferrier Més tard tocà amb Victòria dels Àngels, J Baker, Ch Ludwig, D…