Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Pere Capmagre
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre d’obres de la catedral de Girona almenys en 1357-59, li ha estat atribuït el projecte de cobrir-ne la nau amb una sola volta En 1357-60 dirigí la construcció del claustre de Sant Feliu de Girona, enderrocat el 1374
Nicolau d’Autona
Arquitectura
Arquitecte borgonyó.
L’any 1303 es trobava establert a València, on fou nomenat mestre major de l’obra de la seu juntament amb ell fou contractat el seu equip de mestres d’obres, amb el qual possiblement formava una corporació ambulant de constructors Li fou encomanada la decoració escultòrica, pictòrica i de vidrieres Acabà, segurament, de cobrir una nau i féu la portada dels apòstols i el cimbori
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…
Josep Sabaté Alcubilla

Josep Sabaté Alcubilla
MUSEU COLET
Esports de tir
Directiu de tir.
Començà a practicar el tir al Tiro Nacional de Barcelona el 1966 i s’especialitzà en carrabina d’aire comprimit Més tard ingressà com a vocal a la junta directiva de la Federació de Tir Olímpic de Barcelona, de la qual fou secretari 1969-73 i president 1973-78 Promogué totes les modalitats de tir, especialment la d’aire comprimit Creà el Trofeu Josep Sabaté de carrabina i pistola d’aire, competició que se celebrà durant dotze anys També feu cobrir la galeria de tir del Tiro Nacional, que fou la primera galeria de tir coberta d’Espanya Posteriorment, assumí la vicepresidència del…
Pierre Georges Latécoère
Aeronàutica
Industrial francès.
Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el correu creuà…
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire fonament, la idea…
William Baumol
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos creixents, elaborà…
José Luis Cantero Rada
Música
Cantant i compositor castellà, conegut amb el nom artístic d’El Fary
.
Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus…
Eladio Dieste
Arquitectura
Enginyer uruguaià.
El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el…
Oriana Fallaci

Oriana Fallaci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Periodisme
Periodista i escriptora italiana.
De molt jove s’uní al seu pare, d’idees liberals, en la lluita antifeixista Als anys cinquanta inicià una carrera com a periodista que la portà a cobrir els esdeveniments més virulents de la crònica internacional Els seus reportatges, llibres i entrevistes, de to polèmic i apassionat provocaren sovint reaccions irades pel seu caràcter directe, la crítica despietada o la franquesa inoportuna, però també en fou qüestionada l’objectivitat Publicà, entre altres obres, l’allegat antimasclista Il sesso inutile 1961, Niente e così sia 1969, sobre la guerra del Vietnam, Intervista con la…