Resultats de la cerca

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300…

Vida i obra L’any 1422, segons els seus protocols, ja era notari El 29 d’octubre de 1458 autoritzà el testament d’Ausiàs Marc i, posteriorment, el seu codicil També donà fe, a València, del testament del poeta Joan de Rocafort 1471, i fou elegit membre del Consell de la ciutat de València els anys 1450, 1454 i 1458 Ben relacionat amb els lletraferits valencians de l’època, intervingué al certamen poètic marià de l’any 1474 amb dues composicions, les úniques mostres de la seva activitat literària Sagrat vaxell, archiu sobreycellent , formada per cinc cobles capcaudades i biocades, de caràcter…

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb…