Resultats de la cerca

Cofundadora de la revista “Poétique” 1969, la seva obra reflecteix la problemàtica de la lluita feminista Després de la seva novella Dedans premi Médicis 1969 prosseguí amb Neutre 1972, Tombe 1973, Prénoms de personne 1974, La 1976, Anankè 1979, Limonade tout était si infini 1982, etc

El 1990 fundà la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que presidí fins l’any 2005 Durant el seu mandat es passà de quatre a vint-i-quatre clubs inscrits Posteriorment fou nomenada presidenta honorífica També fou cofundadora i patrona de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral És membre de l’Associació Esclat des del 1997 i responsable de la comissió d’esports Des del 2008 s’organitza a Cornellà de Llobregat el Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

Formada al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears, centrà la seva activitat en la investigació i recuperació de la música i la dansa tradicionals de les Balears, especialment del ball de plaça Professora de guitarra popular durant més de vint anys a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx, fou cofundadora del grup Sis Som 1978 i membre dels grups S’Estol d’es Gerricó i Tramudança Actuà habitualment en el Festival Tradicionàrius, en el Cap de Setmana de Ses Illes i en la Festa dels Foguerons del barri de Gràcia de Barcelona

Fou cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda , de la congregació de carmelitanes tereses de Sant Josep Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la primera guerra Carlina 1840, passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada D’aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d’Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura El 1883 en foren aprovades provisionalment les regles, i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l’Institut, i la seva filla, mestra de novícies

Feu estudis de teologia i ha estat professora d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat amb l’ Avui  1991-2010,  Qué Leer , Lletra de Canvi , Cosmopolitan , El Temps , Catalunya Ràdio, etc Com a autora, ha publicat les novelles El dit de l’àngel 1998, Mirada 2001, premi Octavi Pallissa 1999,  Tota la vida 2005, Pura sang 2012, premi Sant Joan de narrativa,  La primavera pendent 2018,  Mare 2019 i  Solastàlgia 2023, entre d’altres És cofundadora i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Culturals de…

Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el…

Cofundadora juntament amb Mairead Corrigan de l’organització Gent per a la Pau Williams, antiga militant de l’IRA, fou testimoni de l’atropellament de tres germans per un membre de l’IRA abatut per les tropes britàniques mentre fugia Inicià una campanya de recollida de signatures per demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan, tieta dels nens morts Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’Irlanda del Nord que acabà transformant-se en Gent per a la Pau L’any 1976 obtingué, juntament amb Mairead Corrigan, el premi Nobel de…

Després d’estudiar a la Universitat d’Estolcolm, amplià estudis a l’escola de Dartington Hall a Anglaterra Fou cofundadora del Svenska Dansteater 1946 i es destacà com a coreògrafa, especialment en La Senyoreta Júlia , de Strindberg 1950 Fou coreògrafa del Ballet Reial Suec 1952-57, del New York City Ballet i de l’American Ballet Theatre 1958-64 El 1967 fundà el Ballet Cullberg, que ella mateixa dirigí fins al 1987, i també fou directora artística de la segona cadena de televisió sueca Collaborà també amb IBergman Entre les seves obres es destaquen les tres versions de Romeu i…

Filla de l’escriptor Carles Soldevila , inicià les activitats teatrals el 1950 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona ADB, on treballà fins a la desaparició d’aquesta entitat L’any 1962, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, fundà la companyia de mim Els Joglars, on actuà fins el 1969 També fou cofundadora del Grup de Teatre Independent 1965 i del Teatre de l’Escorpí 1974 Professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona 1971-86 i fou membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis d’aquest organisme, delegada de Direcció i Coordinació General El 1976…